El dolor constitueix un fenomen psicològic que posseeix diverses característiques que van més enllà de la intensitat, la localització o la durada d’una sensació dolorosa. Així, la definició científica més recent ja recull la idea que el dolor representa una experiència sensorial i emocional desagradable. De la mateixa manera, les investigacions recents han posat de manifest que altres factors psicològics com l’atenció, la memòria, les emocions o el context social poden modificar la percepció del dolor. En definitiva, experimentar el dolor és un comportament complex controlat pel sistema nerviós que permet l’adaptació dels individus al seu medi ambient. Aquesta capacitat per a processar el dolor posseeix, almenys, tres funcions adaptables en els individus sans: en primer lloc, el dolor serveix com a senyal d’alarma per a indicar l’existència d’un dany corporal; així mateix, l’experiència del dolor permet que l’individu iniciï conductes que ajudin a reparar el dany corporal sofert; finalment, l’expressió del dolor permet advertir a altres individus sobre l’existència d’un perill que podria danyar-los a ells també. Sigue leyendo →