Teoria que lliga virus de ratolins amb fatiga crònica s’ensorra

Traduït de l’anglès Per Julie Steenhuysen

CHICAGO (Reuters) – Científics nord-americans van rectificar part d’un estudi publicat el 2009 a la revista Science que vinculava a la síndrome de fatiga crònica amb un virus de rosegadors, ja que se segueix sumant evidència que desmenteix la relació.

A més de la rectificació parcial, Science va publicar aquesta setmana una nova investigació que posa en perill la teoria que lligava al virus amb la misteriosa malaltia.

Un estudi recolzat per Estats Units no va trobar rastres del virus XMRV, i un altre emparentat, en mostres de sang preses tant a persones saludables com pacients amb síndrome de fatiga crònica.

La malaltia produeix dolor muscular, pèrdua de memòria i una fatiga aclaparadora. Si bé la investigació sobre el XMRV oferia l’esperança d’identificar la seva causa, i per tant crear un tractament, els científics assenyalen que la relació probablement es va deure a la contaminació de mostres.

L’estudi inicial del 2009 s’adjudicava la detecció de XMRV en la sang de dos terços dels pacients amb síndrome de fatiga crònica.

Però el maig d’aquest any, Science va difondre dos informes que refutaven aquesta investigació, juntament amb una “expressió editorial de preocupació”, i ha manifestat que la validesa de l’estudi original sobre fatiga crònica efectuat per equips de Nevada i Maryland “ara estava en dubte” .

Un dels informes, de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, suggeria que la troballa s’havia causa de la contaminació de les mostres de laboratori. L’altre era un estudi britànic que indicava també que les mostres cel · lulars dels pacients possiblement s’havien contaminat.

Tot això va augmentar lentament els dubtes.

Els doctors Robert Silverman i Jaydip Das Gupta de la Clínica Cleveland, coautors de l’estudi original publicat el 2009 a Science, rechequearon seus experiments i van trobar que algunes mostres dels pacients amb fatiga crònica estaven contaminades amb una forma de laboratori de material genètic del XMRV que podria no pertànyer a les persones.

L’equip llavors va rectificar taules i estadístiques de l’estudi que es basaven en les mostres contaminades. Un correu electrònic de la Clínica Cleveland va indicar que els autors ja no creien que el XMRV jugui algun paper en la síndrome de fatiga crònica.

Segons Science, els principals autors de l’estudi encara creuen que en altres dades del seu article recolzen les seves conclusions originals. La revista va manifestar que manté la seva “expressió editorial de preocupació” de maig i que planeja debatre mesures futures a la llum de les noves troballes.

La síndrome de fatiga crònica afecta al voltant d’1 a 4 milions de nord-americans. No existeix cura i els pacients solen ser tractats amb fàrmacs per contrarestar els símptomes, com ara antidepressius i ansiolítics.

Font

 Artícles, Síndrome de Fatiga Crònica       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>