La cúrcuma

La Curcuma longa L. és una planta herbàcia perenne que pertany a la família de les  Zingiberàcies, com ara el gingebre. Es cultiva a alguns països de clima tropical, sobretot a l’Àsia, on és àmpliament utilitzada. La paraula cúrcuma, tal i com la coneixem al nostre país, prové de l’àrab kourkoum (safrà) ja que es pensava que aquesta espècia era una varietat del safrà.

La planta de la cúrcuma és fàcilment identificable per les seves fulles grans, que creixen de tiges erectes i gruixudes, i per la seva arrel tuberosa. Les seves flors, de color groc pàl•lid, creixen reunides en espigues. L’arrel és un tubèrcul d’entre 5-10 cm de llargària i 2 cm de gruix, d’un color que va del groc al verd olivaci a la part exterior, i del taronja marronós a l’òxid intens a la part interior. Té un aroma fragant i un sabor amarg i picant que recorda al gingebre. Quan es menja, tenyeix la saliva de groc i deixa una sensació d’escalfor a la boca.

L’arrel de la cúrcuma és coneguda com a espècia, d’us freqüent a la cuina oriental, sobretot com un dels ingredients del curri. Pel seu color característic, també s’utilitza per a donar color a la salsa de mostassa o com a substitut del safrà. A més, algunes begudes de taronja o llimona porten actualment cúrcuma com a colorant (E-100), perquè es considera més segura que els colorants artificials derivats del quitrà mineral.

S’utilitza des de fa segles en la medicina oriental, tant a la fitoteràpia xinesa com a l’Ayurveda (la medicina tradicional de l’Índia). El Dr. R.C. Srimal descriu la cúrcuma com “una planta que té la propietat de protegir el fetge en front de les substàncies tòxiques, especialment de metalls pesats com ara el plom; de prevenir la formació de càlculs a la vesícula o de disminuir-ne la mida dels que ja estan formats; i d’incrementar el flux de bilis”.

En la Medicina Tradicional Xinesa, sota el nom de Jiang huang, el rizoma de la cúrcuma es utilitzat en diverses fórmules per a l’alleujament del dolor inflamatori, especialment de les espatlles. També es considera que vigoritza i millora el moviment de la sang i estimula la menstruació. El tubèrcul de la cúrcuma, conegut com Yu jin, s’utilitza per a tractar la icterícia, dolors a la zona del fetge, els problemes menstruals, el còlic, l’agitació i l’insomni.

La investigació actual s’ha focalitzat en les seves propietats hepatoprotectores , antiinflamatòries , antimicrobianes, com a coadjuvant en el tractament del càncer , i en el seu ús en afeccions cardiovasculars i gastrointestinals .

Els estudis realitzats mostren que les seves propietats antiinflamatòries [...]

Un lipopolisacàrid que s’ha aconseguit aïllar de la cúrcuma, ha mostrat tenir la propietat d’estimular i incrementar l’activitat del sistema immunològic. El principi actiu de la cúrcuma, la curcumina, té la propietat d’inhibir la replicació final de l’expressió genètica del virus del HIV-1 sense causar un efecte significatiu a les cèl•lules (Li et al., 1993). Estudis recents realitzats en mostres de teixits del tracte digestiu indiquen que la curcumina podria ajudar a prevenir el càncer de còlon.

L’extracte alcohòlic de cúrcuma ha estat estudiat per a reduir el nivell de glucosa en sang, i sembla que el simple ús de la cúrcuma com a condiment també pot ajudar a reduir els nivells de colesterol. En ús extern, la cúrcuma es pot aplicar localment en forma de cataplasma per tal d’alleugerir el dolor i la inflamació.

La pols de l’arrel s’ha utilitzat durant segles com a tint per a la roba, encara que no produeix un color durador. Antigament, era coneguda amb el nom de turmeric, que prové del sànscrit i significa groc. Els hindús tenyien amb ella els vestits importants, els que havien de fer servir als casaments, baptismes i defuncions. Els monjos budistes segueixen utilitzant-la a dia d’avui per a tenyir les seves túniques. A Hawaii la fan servir en alguns rituals barrejada amb aigua de mar per tal de purificar els temples i les cases.

Encara que la OMS la considera una substància segura, cal emprar-la amb precaució quan es fa durant un període prolongat a dosis elevades. Alguns practicants de la Medicina Tradicional Xinesa adverteixen contra el seu ús durant l’embaràs i no es recomana prendre-la conjuntament amb medicaments anticoagulants. Com sempre, davant qualsevol dubte, cal consultar un professional.

Veure article complert a Biorritmes 29 Cat

 Artícles, Teràpies Naturals       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>